Aquest curs, la nostra ha iniciat el camí cap a una nova manera d’avaluar, l’avualuació formativa. Aquesta entén que quan s’inicia un procés d’aprenentatge, el més habitual és que es cometin errors, però uns estudiants són més capaços que d’altres per superar-los. La diferència bàsica entre ells és que uns saben avaluar-se (regular-se), mentre que altres han desenvolupat sistemes per aprendre poc eficients. 

No té sentit esperar que quan l’alumnat resol problemes, escriu un text i respon a qüestions, ho faci bé a la primera, per molt bé que s’hagi ensenyat com fer-ho. El veritable problema didàctic no resideix tant en explicar de manera idònia com es resol un tipus de problema, en dissenyar un bon experiment perquè els estudiants recullin proves, o en escollir textos que continguin informacions adequades, sinó en com ajudar a cada alumne o alumna perquè sigui capaç de regular les dificultats amb les que es troba en realitzar les tasques que se’n deriven. L’avaluació que volem aconseguir és la que funciona formativament, buscant ajustar l’ensenyament i l’aprenentatge, de manera que aquest pugui ser significatiu.

Això vol dir que l’equip docent de l’escola MDP Igualada, en el disseny d’una activitat d’aprenentatge, planifica com es promou que l’alumnat “entengui per què no ho ha entès”, la qual cosa implica dedicar tant o més temps a l’avaluació-regulació de l’activitat que no pas a la seva realització inicial. Comporta un canvi de perspectiva, ja que no s’avalua l’alumnat, sinó les dificultats detectades, tot buscant entendre —professorat i alumnat— per què la primera producció (i, a vegades, la segona i la tercera) no estava prou bé.

Alguns dels instruments que hem utilitzat al llarg d’aquest curs escolar han estat els diaris de classe, els portfolis o les check list.

Amb ganes de seguir aquest viatge!